JUVE&CAMPS

 

Quan l’acusat escoltà la condemna no mogué ni un sòl múscul. El tap de suro de la botella de Juve&Camps Reserva de Família número 2.357 de l'any 2006 romangué quiet, com havia estat durant tot el procediment, assegut sobre la banqueta dels acusats, completament immòbil, amb la mirada perduda, i custodiat per un policia uniformat. Al seu costat, les bombolles de gas, nervioses, pujaven i baixaven pel coll de la botella número 2.357. El jutge fou implacable, tres anys de condemna per un delicte de lesions de l’article 147 del Codi Penal.

Al tap de suro no li sorprengué la condemna. Des del dia de l’agressió que es sabia condemnat, però no li importava. No trobava molta diferencia entre ser llençat i oblidat a una bossa de fem, o ser llençat i oblidat al pati d’una presó durant tres anys. Quasi ho preferia. Allí, almenys, veuria una mica més el sol, i tardaria més a ser abandonat a algun abocador.

L'advocat de la defensa li llençà una mirada tractant de tranquil·litzar-lo. “Apel·larem!”, vocalitzà en un murmuri imperceptible, tot i que sabia que un recurs no serviria absolutament per a rés. Durant hores, havien declarat disset testimonis, i tots contaren la mateixa versió; després del dinar de Nadal, un cop passats els postres, el tap de suro de la botella de Juve&Camps número 2.357 de l'any 2006 colpejà, sense cap tipus de provocació prèvia, l'ull de l'amfitrió. L'informe del forense era tan clar que no deixava cap possibilitat a la tesis de l'accident. Fou un cop net, directe, i clarament dirigit a l'ull. El mateix havia declarat la víctima, si bé, ho feu protegit per una mampara per tal de no tenir que enfrontar-se, directament, a la mirada del seu agressor. No hi havia cap dubte, era una agressió de llibre. 

Ell ja sabia que el condemnarien, però, tot i això, s'havia esforçat molt per tal d'armar una defensa sòlida. Havia al·legat l'atenuant de l'article 20.2, però no pogué demostrar, més enllà del simple indici de ser el tap d'una botella de cava, que, en el moment de l'agressió, estigués en un estat d'intoxicació provocat per begudes alcohòliques. Com també havia al·legat que l'atac fou degut a les provocacions de les bombolles daurades, que foren elles qui obligaren i empenyeren el tap a agredir a l’amfitrió,  ara, mentre esperava la sentència d'aquestes, les mirava de reüll preocupat per si adoptaven, cap a ell, algun tipus de represàlies.

Les bombolles daurades de la botella de Juve&Camps número 2.357 del 2006, foren condemnades a la mateixa pena en qualitat d'inductores. El jutge considerà que, efectivament, foren elles qui empenyeren el tap a agredir l'amfitrió del dinar de Nadal i que, per tant, devien tenir la mateixa pena. A l'escoltar la sentència, les bombolles, que havien estat tot el judici pujant i baixant pel coll de la botella, es giraren, i, per primer cop des del dia de l'agressió, quedaren quietes durant uns instants. Sabien que no sobreviurien molt de temps a la presó, que, més prompte que tard, algun reclús acabaria amb elles, i, novament, i amb més gas que abans, pujaven pel coll tractant de trobar la sortida des d'on poder escapar.

Encara no feia ni una setmana del dia de Nadal quan, tant el tap de suro, com les bombolles daurades de la botella de Juve&Camps número 2.375 de l'any 2006, iniciaren l’acompliment de la condemna imposada. El tap de suro fou llençat, per dalt de la tanca de formigó, al patí de la presó. Per la seva banda, les bombolles daurades, encara dintre de la botella, foren oblidades per un funcionari damunt d'una taula del menjador, en el que era una mort segura. Un reclús les trobà i les amagà a la seva cel·la, on serien utilitzades la nit de cap d’any per tal de desitjar, als seus companys, un feliç 2011.