MARILYN

La veritat és que no sé massa bé com va ocórrer. A l'obrir la porta de l'armariet de la cuina es desprengué de la meva mà. Sense saber com, caiguè lentament al terra. El primer que tocà el sòl fou el cul, donà un gir en l'aire i caiguè de d'esquena. La tassa s'esmicolà i la porcellana s'escampà per mitja cuina. Des del terra, Marilyn em mirava. La seva cara estava desencaixada per la por que havia passat, i tractava, en un sobtat atac de pudor, de recol·locar-se la faldilla que, segurament, se li havia aixecat durant la caiguda. Vaig veure un cert retret a la seva mirada, com si estigués decebuda en mi per haver-la deixat caure.

A l'escoltar el so del desastre, els plats, que romanien apilats en la bancada, conscients que eren els següents a ser guardats, començaren a tremolar, patint, qui sap, per si a ells els corresponia el mateix final. La cafetera, que estava neta, es llençà dintre la pila, pensant que si em feia creure que era bruta, no seria guardada. La tetera, des del rebost, obrí la boca sorpresa, i m'atravessà amb un mirada inquisidora amb el seu ull únic allunyat del cos. La bola metàl·lica on preparem les infusions, davant l'enrenou, s'asomà per la boca de la tetera, i espantada per veure la tassa destrossada, tornà al seu refugi. Jo, repetia un cop i un altre que no l'havia tirat, que havia relliscat de la meva mà, que no l'havia deixat caure a propòsit. Però crec ningú em va creure.

Vaig haver d'obligar a la granera a sortir de l'armari, i no fou gens fàcil. S'aferrava als estris de l'aspiradora per tal de no ser còmplice d'aquella massacre. Jo seguia repetint que no era culpa meva, que jo no l'havia tirat, però seguien sense creure'm.

Aquest matí, a la cuina, tothom em mirava en cara estranya. S'havia escampat la veu sobre la meva facilitat per a trencar coses. Al calfar-te la llet, el microones no em perdia de vista, i la tassa de Nova York, dintre, anava girant el cap per a poder mirar-me. A tu, t'ha estranyat no veure la tassa de Marilyn damunt la taula, has preguntat per ella i he fet com si no t'escoltés, però, ara, mentre abraces la de Nova York amb les mans i l'acostes a la boca, segueixc sentint la mirada de l'ull -allunyat del cos- de la tetera al meu bescoll, i del fons de la bossa del fem, escolte a Marilyn cantant "happy birthday".