lunes, 31 de enero de 2011

SKUNKFUNK


Amagat dintre de l'armari, Skunkfunk, esperava el moment apropiat per a sortir. Estava nerviós, quasi excitat, entre la por de no encaixar i les ganes de veure-li la cara de sorpresa. Contava els segons que faltaven per a que aquella porta s'obrís, i s'enfrontés directament a ella. S'havia embolicat en paper de regal, però havia fet petits forats per a poder veure. No volia perdre's la brillantor als seus ulls al moment de descobrir-lo.

Des del seu amagatall, el sentia trafegar amunt i avall pel corredor, preparant el terreny. L'escoltava cantar aniversari joiós i, a ella, entre rialles, fer un soroll estrany, que identificà com un bufit. Després, sorolls de papers i exclamacions de sorpresa. Ja estava tot. El pla traçat, poc a poc, anava sortint. S'havia acabat el pastís, i havia caigut en el parany de creure que, el segon regal, encara no havia arribat.

El segon regal era ell, tot i que era el principal. Durant tota la setmana anterior, l'havien estat buscant. Havien recorregut infructuosament diverses tendes de Xàtiva, Alzira i Alcoi, abans de, finalment, trobar-lo a Valencia amagat entre les prestatgeries d'una tenda oficial. S'havien posat moltes expectatives en ell, i li preocupava molt que tota aquella responsabilitat li vingués gran.

De cop, els escoltà als dos pel corredor. Havia arribat el seu moment. S'estirà tot el que pogué per tal de no tenir ni una arruga. Però alguna cosa fallava, no estaven a l'habitació, els escoltava a la cuina. Quelcom anava malament, i, Skunkfunk, es posà nerviós. S'acostà a la paret del fons de l'armari, tractant d'averiguar que estava passant, tractant d'escoltar el sant i senya, i, de repent, la porta de l'armari s'obrí.

Borrosa pel contrast de llum, després de dies a l'armari, la trobà dempeus. No li donà temps a veure-li la cara de sorpresa, ni a dir les paraules que duia dies pensant i que serien recordades per sempre.

Ella tampoc no digué res. Amb una mà, agafà el paper i el despullà. Fou ell, i no la responsabilitat, qui li vingué gran.

No hay comentarios:

Publicar un comentario