POPOTI

- Et deixe a la porta i busque un lloc per a aparcar.

Passades les 23:00 de la nit del dia de reis, després de 200 kilòmetres de cotxe, de regals, de menjar, de petons, abraçades i de "a tu que tan dut", arribàvem. La nit ja feia hores que havia vençut al dia i escampava la seva foscor, sols interrompuda pels fanals del carrer. Ja no quedaven més rastres dels mags d'orient que caixes de cartró recolzades als contenidor de reciclatge que esperaven, buits i en va, que algú les hi introduís.

Un cop acomiadat el cotxe fins l'endemà, de camí a casa, espantada i amagada darrere un poal de brossa, la vaig trobar. Es notava que no l'havien tractat be. Tenia les fulles musties i la terra seca, però estava en bon estat. Això sí, al fem. Em vaig quedar quiet, mirant la planta fixament, pensant si devia o no dur-me-la a casa. Ràpidament, el dimoniet s'assegué al meu muscle dret. L'angelet, que havia de seure al  muscle esquerre, supose que extenuat per tants dies de festa catòlica, no aparegué.

- Porta-te-la!, al cap i a la fi, si està al fem és perquè no la vol ningú...

Una parella i un gos, avortaren aquell intent de, per primer cop, agafar quelcom del fem, i seguí el trajecte cap a casa.

A l'obrir la porta del pis, el meu pensament amb la flor es veié interromput per la visió de l'hipopòtam de fusta que, al rebedor, agafava corredissa per tal de poder escapar. Tanquí ràpid i Popoti es quedà immòbil, decebut per haver sigut descobert i, amb els ulls fixes a la porta, esperant la pròxima oportunitat. Recuperat el meu pensament, i reforçat per pressions externes, baixí per la planta, que fou agafada en un ràpid moviment, no sense abans haver-me assegurat que ningú em veia agafar rés de les escombraires.

Al tornar a entrar al pis, Popoti no tracta de sortir. Es quedà mirant la flor de pasqüa, amb el posat de qui es creu superior pel simple fet de dur més temps.

- Sols dus aquí des d'aquest matí -, el renyé i el vaig castigar a romandre al costat de la maceta.

Ara, cada cop que s'obre la porta, a l'amagatall que li ofereixen les fulles verdes i vermelles, Popoti, agafa corredissa per a poder escapar i tornar a la selva de l'Àfrica oriental des d'on, un caçador furtiu, el dugué.

Aneu en compte quan vingueu a casa.