COS

Definitivament, el meu cos no es fia de mi.

Últimament el trobe envaït per una estranya gelosia. Un cop vaig dir-li a un amic que estava fent-se major, que estava per a llençar al fem i comprar-me’n un de nou i crec que ho va escoltar. Des de llavors, la nostra relació està estranya. Pareix que no ens entenem, no estem tan compenetrats com ho estàvem abans. De fet, duem de uns dies que, ni tan sols, estem desperts a la mateixa hora. Es passa tots els matins despert, mentre jo, mig adormit, em deixe portar., y després es passa la nit dormint, mentre que jo, despert, no faig més que donar voltes al llit. Però, malgrat tot, sempre hem estat junts. No em recorde sense el meu cos, i, n’estic segur, el meu cos no es recorda sense mi.

És cert que, d’un temps a esta banda, el tinc bastant desatès. He tractat d’explicar-li que no tinc massa temps per dedicar-li, però que sempre intente cuidar-lo tan be com puc, al cap i a la fi, no tinc altre cos més que aquest. Em sembla que, a ell, no li pareix suficient.

Sap que, en algun moment, he desitjat altres cossos, i, en algun cop, fins i tot, he estat temptat d’emprovar-me’ls, però mai en torbaré cap en el que tingués tanta unió com amb aquest. A més, ja fa un temps que no he desitjat cap altre cos, per això no entenc a que ve açò ara.

Malgrat tot, creu que l’enganye. Creu que no és normal que arribi tant cansat per les nits. Jo li he explicat que, últimament, duc mala vida, que tracte d’acomplir amb tothom i, que entre la feina, els amics, les classes i les històries, estic esgotat. Però no em creu.

Fa unes setmanes es va enfadar amb mi, i em va muntar una escena a casa. Un divendres a la nit, després d’un dia de bojos, al tornar a casa, es deixà caure sobre el llit i no em va respondre. Jo, per tractar que em digués alguna cosa, li vaig explicar que havia anat a un concert d’Ariel Rot per veure a un amic, però com no vaig poder dir-li cap cançó de les que havia cantat aquest, va pensar que li mentia. Li vaig contar que en el restaurant es van retardar i que, en arribar al pub, ja havia acabat. Fins i tot li vaig ensenyar una foto que em vaig fer amb Ariel, però amb tot, crec que no s’ho va arribar a creure.

No entenc que, el meu cos, pugui estar-hi gelós. Me’l duc enrere a tots els llocs i, malgrat això, ara m’espia.

Aquesta nit, mentre dormia, ha sortit de mi, i n’ha deixat una resta a la parpella. D’aquesta manera pot veure tot el que faig i tot el que veig, al mateix temps que jo ho faci o ho vegi. Creu que no me n’he adonat, i jo faig com si no ho hi tingués rés, però és incòmode. Aquesta tarda, mentre feia la compra, observava a tot aquell que saludava. Els repassava de dalt a baix, com si busqués quin és el cos amb el que pense substituir-lo, i, si jo em parava massa estona, s’enfadava i em ressecava l’ull.

Estic tractant de fer vida normal, que se n’adoni, amb la seva càmera - espia que tot son imaginacions seves, que vegi, per ell mateix, que, certamen, si no li faig més cas és perquè no tinc temps.

Aquest matí, l’he tingut treballant davant l’ordinador. Crec que, en algun moment, ha arribat a adormir-se de tan avorrit com estava, però, quan s'ha despertat, ha estat pendent de la pantalla, i jo, dissimuladament, he hagut d’apartar-ho perquè no em deixava veure el que escrivia.

Malgrat que tracte de fer vida normal per a que no se n’adoni que sé que està, n’estic un poc més pendent d’ell. Avui li he donat tot allò que m'ha demanat, i no ha sigut poc. Li he donat xocolata, formatge i, fins i tot, li he comprat un paquet de pipes. Crec que caldria que deixés de consentir-li-ho tot.

M’acaba de donar una punxada a l’ull. Crec que s’ha despertat i s’haurà adonat que estic parlant d’ell. Serà millor que pari, no vaja a ser que s’enfadi.